'-... Parleu vós primer

-I què els dic?

-Vós sabeu parlar. Quan un hom sap parlar , el que digui és el de menys “



Aquest és un fragment que capta el fonament, l’essència de molts discursos que hem escoltat els vilatans: els de 1318, any en què se situa l’obra; els de 1970, en què es va estrenar a l’aliança del poble Nou; i els d’avui.





Escrita per Jordi Teixidor i basada en la faula de El Flautista d’Hamelin, aquesta obra és una sàtira sobre la corrupció política i les contradiccions humanes. Critica de forma humorística i musical l’avaricia i l'egoisme de les autoritats de Pimburg més interessades en el propi benefici que en el benestar de la comunitat.

Estrenada en el context polític del tardofranquisme, amb ella s’inaugura el que es coneix com a teatre independent.

Malauradament és una obra que continua estant llesta per a ser servida en qualsevol època de l’any o de la història i tan vàlida ara com fa 45 anys.