L’alegria que passa de Santiago Rusiñol

Escrita el 1897, publicada el 1898 i estrenada als escenaris el 1899. Enguany, 120 anys després i coincidint amb el 20è aniversari del ressorgiment del grup de Teatre de Sant Hipòlit de Voltregà els personatges de l’Alegria que passa tornen a pujar a l’escenari a la Sala Petita d’Osona.

Aquesta obra ha estat presentada per la crítica com una de les manifestacions simbolistes més representatives del modernisme i el noucentisme, sense abandonar del tot el costumisme vuitcentista. En l’obra es recrea simbòlicament, l’enfrontament de l’artista, que vol viure del seu art, i la societat materialista i burgesa, que no l’entén i el rebutja. Un paradigma que mostra les tensions que viu l’artista davant de la societat. Dos mons oposats: la prosa, metàfora de la tristesa, la monotonia, el materialisme i la malfeineria i la poesia, metàfora de l’alegria, la llibertat, la bellesa i el progrés.

L’època en què va viure Santiago Rusiñol va ser una època de gran inestabilitat social i política (guerres, vagues, canvis de govern...). Amb períodes de monarquia, de república i de dictadura, tot plegat gens allunyat de la realitat social i política dels nostres dies.

Sònia Camacho Vallejo